lunes, 19 de septiembre de 2016

Monasterios por países - España

Monasterios románicos de la provincia de Gerona


El monasterio de Santa María de Amer, situado en la comarca catalana de La Selva, es un antiguo monasterio benedictino.

Aunque la leyenda atribuye la fundación a Carlomagno, el cenobio lo fundó en el 820 el abad Deodato y en un principio estuvo dedicado a San Medir y San Ginés. El rey Luis el Piadoso le concedió un precepto de inmunidad, precepto que fue confirmado posteriormente por Carlos el Calvo en el 844 y en el 860.
En el 949 se trasladó a un nuevo emplazamiento, el actual, dentro del término municipal deAmer. Fue reconstruido y se consagró la nueva iglesia, dedicada a Santa María. El monasterio fue ganando en importancia en los siglos siguientes durante los que fue aumentando sus bienes. Aunque estuvo vinculado con el obispado de Gerona, durante los siglos XI y XII se mantuvo independiente. En el siglo XII se reformó de nuevo la iglesia y se fundó el priorato de Santa María del Coll.
En 1381 la jurisdicción del pueblo de Amer quedó en manos del cenobio. En 1445 quedó unido, por un breve periodo, al monasterio de San Pedro de Galligans y en 1592, por orden papal, quedó unido al monasterio de Santa María de Rosas, unión que perduró hasta la desaparición de la vida monacal.

La iglesia tenía planta basilical, las naves cubiertas con bóvedas de cañón, con un ábside y dos absidiolas semicirculares con bóvedas de cuarto de esfera. Se unen entre sí con cuatro arcos de medio punto en cada lado, decorados, con lesenas lombardas, en la parte superior. Las columnas que los sostenían, cuadradas, han sido substituidas.
En el exterior se aprecian los arcos ciegos así como las franjas lombardas. El campanario es del año 1900 construido sobre uno románico, desaparecido durante la Guerra de los Segadores contra Felipe IV.
Del claustro, destruido en los terremotos del año 1427, sólo se conservan en la sacristía de la iglesia, dos capiteles decorados uno con motivos geométricos y el otro con cuatro caras. Se datan del siglo XI.

L’origen del monestir de Santa Maria d’Amer cal cercar-lo al Gironès, al lloc de Sant Medir on cap el 820 es va fundar un establiment monàstic que tenia altres esglésies o cel·les que hi depenien (Santa Maria d'Amer, Sant Andreu de TerriColomers i Santa Maria de Càrcer). Aquell important monestir del Gironès gaudia del privilegi d’immunitat que li fou atorgat per Lluís el Pietós i confirmat el 844 per Carles el Calb. La cel·la de Santa Maria d’Amer sembla establerta en aquest lloc des del l’any 844. Entre els 935 i 940 els monjos de Sant Medir es van traslladar a Amer.
Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer

Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer

L’any 949 es va consagrar el nou monestir d’Amer amb la complicitat del comte Borrell II de Barcelona (947–992) i en aquell acte fou dotat amb diversos béns i rendes, entre els quals, els procedents de Sant Medir. Aquesta dotació inicial es va incrementar amb altres donacions ja sigui del poder (els comtes) com de particulars, a més d’altres béns adquirits per compra. El monestir va tenir jurisdicció sobre llocs i parròquies del el seu entorn. Pel que fa al seu funcionament intern, cal destacar el fet d’ésser una abadia independent, només subjecta de Roma. Tot això va afavorir que el monestir acumulés un important patrimoni i gaudís de prosperitat.
Borrell II
El comte Borrell II de Barcelona (947-992)
Almanaque Bailly Bailliere, Madrid 1899

Al segle XV havia entrat en decadència i fins i tot alguns edificis monàstics es trobaven en estat ruïnós, cosa que es va agreujar amb els terratrèmols dels anys 1425 a 1428. En el mateix segle, i malgrat les penúries econòmiques, es va procedir a la seva restauració. El 1592 li fou annexat el monestir de Santa Maria de Roses que estava en decadència però la situació no va millorar i al segle XVIII el que quedava d’aquella comunitat es va traslladar a Amer. Santa Maria del Coll era priorat d’Amer.
Santa Maria d'Amer
Capçalera de Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer
Capçalera de Santa Maria d'Amer abans de la restauració (1990)

Durant el segle XVII va patir diversos episodis de caire militar pels quals resultà afectada la població d’Amer i el monestir particularment. Ja al segle XIX, va patir poc els efectes de la Guerra del Francès gràcies a la previsió dels monjos, que van amagar els objectes de valor. Fou exclaustrat temporalment durant el Trienni Liberal i definitivament el 1835, quan es van perdre bona part dels béns mobles mentre que els immobles passaven a mans particulars i l’església prenia les funcions de parròquia, que el 1936 va tornar a patir destrosses a causa de la guerra civil.
Santa Maria d'Amer
Façana de l'església abans de la restauració (1990)
Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer (1990)
Santa Maria d'Amer
Façana de Santa Maria d'Amer

Santa Maria d'Amer
Finestral del monestir d'Amer
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1915)
Biblioteca de Catalunya
Santa Maria d'Amer
Interior de l'església
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1912)
Biblioteca de Catalunya
Santa Maria d'Amer
Santa Maria d'Amer
Església del monestir (1897)
Fotografia de Gaietà Barraquer, publicada a Las Casas de Religiosos...











El Monasterio de Sant Pere Cercada se encuentra en la entidad de población del mismo nombre perteneciente al municipio de Santa Coloma de Farnés, situado en la comarca catalana de la Selva. Las viviendas se agrupan alrededor de la iglesia, y son la transformación de lo que fue un monasterio agustiniano en 1136.

Historia

La iglesia data del 1063, pero la oposición del monasterio de San Salvador de Breda impidió el establecimiento de la comunidad agustiniana hasta 1136. La nueva iglesia, de factura románica, fue construida entre finales del siglo XII y principios del XIII y consagrada en el año 1245 por el obispo de Gerona Guillermo de Montgrí.
A partir de 1480 la comunidad, ya decadente, fue gestionada por priores comendatarios, hasta que en 1592 pasó a depender del convento de los agustinos de la Seo de Urgel.
La iglesia es un magnífico ejemplo de románico tardío, con planta de cruz latina, cimborrio octogonal y cabecera con tresábsides. Exteriormente, la iglesia presenta pocos elementos ornamentales, excepto en la fachada principal, orientada a poniente, de pórtico con arcos en degradación, columnas con capiteles decorados, dintel y tímpano, una ventana superior de medio punto y campanario de espadaña de dos ojos.
El estado de conservación del templo, recientemente restaurado, es excelente. De las dependencias del cenobio sólo quedan algunos vestigios en las viviendas, actualmente habitadas, que hay a poniente de la iglesia. El claustro y las celdas han desaparecido.

Sant Pere Cercada de Santa Coloma de Farners (2).jpg
Santa Coloma de Farners Sant Pere Cercada 231.jpg
St Pere Cercada apse inside.jpg

No hay comentarios:

Publicar un comentario